Vaig néixer en una família humil, on l’esforç i el compromís són valors fonamentals. Des de ben petit, el meu avi em va transmetre una manera de veure la vida que encara m’acompanya. Amb frases senzilles però plenes de saviesa com "Estudia, que el camp és una vida difícil", o "Imagina com seràs en el futur i persegueix els teus somnis", em va inculcar una filosofia de vida basada en la superació, la visió de futur i la importància del coneixement.
També he entès sempre que l’amistat és un bé que cal cuidar. Al llarg dels anys he conegut moltes persones: amics, companys, coneguts… Però sempre he procurat mantenir el vincle amb aquells que aporten valor, no pel que tenen, sinó pel que són. I, per sobre de tot, hi ha els amics de tota la vida, que més que amics, són família.
Pel que fa als estudis, el meu recorregut ha estat com una muntanya russa. De petit no destacava especialment, però tampoc era maldestre. Aquells anys d'infància, entre jocs, anècdotes i hores a les aules, han quedat gravats a la memòria com una època d’alegria i aprenentatge vital.
El punt d’inflexió va arribar als deu anys, quan va entrar a casa el meu primer ordinador: un MSX de la marca Phillips. Amb ell vaig escriure el meu primer programa en BASIC, desat —com no podia ser d’una altra manera en aquell temps— en una cinta de casset. Aquell moment, innocent però decisiu, va encendre la guspira de la meva passió per la informàtica.
10 CLS
20 I = 1
30 WHILE I <= 100
40 PRINT "HOLA"
50 I = I + 1
60 END
Quan vaig arribar a secundària, tot va canviar. El professorat de l’institut va tenir un paper clau: em van ensenyar a estudiar, a organitzar-me, i això em va permetre passar de ser un estudiant correcte a obtenir resultats de notable. A partir d’aquí, vaig començar a gaudir realment del coneixement i de l’esforç intel·lectual.
El tram final de la secundària, marcat per la selectivitat, és un dels records més intensos i positius que guardo. Aquells dies de preparació intensa, de vuit assignatures alhora, del comentari de text, de gestió dels nervis i del suport del professorat, van representar una etapa d’autosuperació i creixement personal.
Aleshores ja tenia clar que la informàtica no era només un interès, sinó la meva vocació. Havia deixat enrere els MSX i ja era temps dels PC-386, del MS-DOS, del Windows 3.1 i 95, i de les primeres connexions a Internet. Era un món que evolucionava molt ràpid, i jo volia créixer amb ell.
La universitat va representar la culminació d’un camí intens i apassionant. Un lloc on el coneixement es concentra de manera vertiginosa: un sol semestre pot transformar profundament la manera com penses i entens el món. A l’universitat et formes professionalment, com a estudiant i, finalment, com a persona. És un espai on aprens a gestionar la responsabilitat del teu propi aprenentatge, a treballar en equip, a afrontar reptes complexos i a trobar plaer en la recerca del coneixement.
Vaig aprendre que perdre una classe podia implicar perdre un fil clau, però també vaig descobrir l’emoció d'entendre sistemes intricats, de programar, d’investigar i, sobretot, de créixer en tots els sentits. Les assignatures troncals del grau —matemàtiques, lògica, física, matemàtica discreta, estadística, programació, electrònica, sistemes operatius, història de la informàtica, bases de dades, disseny, patrons de programació, gestió de projectes, gràfics per computador i intel·ligència artificial— no només em van apassionar, sinó que van consolidar el meu perfil com a professional sòlid i versàtil dins del món de la informàtica.
Però l’aprenentatge no s’ha limitat a l’àmbit acadèmic. Al món laboral, han estat els projectes reals, les relacions interpersonals dins dels equips, les dinàmiques amb clients i les interaccions amb institucions públiques els que han permès desenvolupar les meves habilitats transversals o soft skills. Aquestes destreses, que sovint no s’ensenyen a les aules, són essencials per treballar amb eficiència i empatia en entorns col·laboratius i complexos.
A nivell tècnic, l’experiència també ha estat enriquidora i diversa. Encara que Windows ha estat, com per a molts, un sistema operatiu habitual, he tingut la sort —i el privilegi— d’endinsar-me en altres entorns com OpenVMS VAX, Solaris, Linux, Trinux (aquell petit sistema que funcionava des de disquets) i OpenBSD. Aquest ventall d’experiències m’ha permès no només aprofundir en la programació, sinó també explorar el món del scripting i dels llenguatges de shell, obrint-me portes a una comprensió més profunda de l’estructura i el comportament dels sistemes informàtics.
La informàtica ha estat, i continua sent, una part essencial de la meva vida. No només és una disciplina que estimo, sinó també una eina que m’ha ajudat a construir-me a mi mateix, a comprendre millor el món que m’envolta i a imaginar-ne futurs possibles.